..evitant llegir Porter...

evitant llegir Porter començes a moure't pel món dels fotologs, te'n adones del trauma, tornes a parar al que teniu amb grup i te'n adones que hi ha gent que està pitjor que tu...

http://youtube.com/watch?v=4kjZ-sJaEmo

Aquí coneixo el meu nou ídol.. Sílvia Padilla que viene de Valencia.. hi ha gent per tot i aquesta n'és la mostra. Vés a saber, jo tinc la teoria (poc elaborada) que és molt més efectiva la seva cançó que les mil i una campanyes de trànsit...ja dic... poc elaborada...

Després arribo a classe, on un professor ens explica que la globalització és això

http://youtube.com/watch?v=lwhCqXhzTeY

llavors me'n adono que estic molt d'acord amb aquest tipus de globalització, sense fronteres, amb diversió, com un estil de vida... passa de ser el meu ídol al meu déu.

Anem a agafar el cotxe, i te'n adones que és genial fer feliç a la gent del teu voltant... una tonteria pot provocar molts somriures. El Yaris ple de globus de topus no té preu. Que unes de les ties més genials que m'he trobat a la Autònoma estiguin contentes tampoc (i que una es conformi amb un cendrer de sevillano ja no et dic :p)

El que havia de ser un soparet en grup a Sitges, acava essent un sopar a Vila íntim. És el que té canviar de plans a cop de telèfon.
Un cop a casa, mires la sèrie grabada d'hospitals , per si no en tinguessim prou a casa (res en comparació a la rajada que me mare li va fotre a la Eulalia Vilarasau dilluns pq deia que no sé qui tenia baixa la tensió..) veus que cada cop plores més per tonteries, posteriorment, el nostre andreu.

Què tindrà?... té un morbo... innexplicable (en paraules).

Divendres compres el bitllet cap a Sydney, saps quan hi vas però pots canviar quan tornaràs (si ho fas). T'accepten a la residència.

Et vas plantejant que marxes, que no tens temps per res, que vols dir moltes coses a segons qui... però la vergonya i el pensament de que marxes un any, no et deixen actuar.

...no tens temps per res i el perds aquí...
que costarem de criar...