...Que tinguem molta sort....

Sé que la imatge no es veu molt bé... però la idea és:
Jo, vestida de princeseta (corona, anells, arrecades i sobretot, faldilla fosforito) prèvi ball festamajorenc de pandaretes; menjada de poma, passeig amb ou i cullera i cant de l'himne amb la corresponent senyera, dirigint-me a buscar el meu príncep blau per convertir-lo en granota.

Grans moments...

Marxo dimecreeeeeeeeeeeeeeessssssssssssssssss

efectivament, nervis. Molts nervis.

A la foto no podem apreciar el tamany... però ja us dic que és impresionantment gran. Així com preciosa.

Ja falta menys.
Tinc maletes, bitllet, residència, visat, passaport, matrícula i un super hotel amb piscina al mig del parquing a 5 min de la platja.
Els hi preguntaré pq posen una piscina al mig del pàrquin just arribar..i us ho explicaré.
Tan bon punt tingui càmera digital em faré un fotolog del pal diari de viatge...m'ho ha recomanat el Dani i crec que té raó.

A partir de dissabte/diumenge em quedaré a "viure" a Lavern.. així no em distreuré tan fàcilment fent posts estúpids com aquest...

A cuidar-se! :)

..evitant llegir Porter...

evitant llegir Porter començes a moure't pel món dels fotologs, te'n adones del trauma, tornes a parar al que teniu amb grup i te'n adones que hi ha gent que està pitjor que tu...

http://youtube.com/watch?v=4kjZ-sJaEmo

Aquí coneixo el meu nou ídol.. Sílvia Padilla que viene de Valencia.. hi ha gent per tot i aquesta n'és la mostra. Vés a saber, jo tinc la teoria (poc elaborada) que és molt més efectiva la seva cançó que les mil i una campanyes de trànsit...ja dic... poc elaborada...

Després arribo a classe, on un professor ens explica que la globalització és això

http://youtube.com/watch?v=lwhCqXhzTeY

llavors me'n adono que estic molt d'acord amb aquest tipus de globalització, sense fronteres, amb diversió, com un estil de vida... passa de ser el meu ídol al meu déu.

Anem a agafar el cotxe, i te'n adones que és genial fer feliç a la gent del teu voltant... una tonteria pot provocar molts somriures. El Yaris ple de globus de topus no té preu. Que unes de les ties més genials que m'he trobat a la Autònoma estiguin contentes tampoc (i que una es conformi amb un cendrer de sevillano ja no et dic :p)

El que havia de ser un soparet en grup a Sitges, acava essent un sopar a Vila íntim. És el que té canviar de plans a cop de telèfon.
Un cop a casa, mires la sèrie grabada d'hospitals , per si no en tinguessim prou a casa (res en comparació a la rajada que me mare li va fotre a la Eulalia Vilarasau dilluns pq deia que no sé qui tenia baixa la tensió..) veus que cada cop plores més per tonteries, posteriorment, el nostre andreu.

Què tindrà?... té un morbo... innexplicable (en paraules).

Divendres compres el bitllet cap a Sydney, saps quan hi vas però pots canviar quan tornaràs (si ho fas). T'accepten a la residència.

Et vas plantejant que marxes, que no tens temps per res, que vols dir moltes coses a segons qui... però la vergonya i el pensament de que marxes un any, no et deixen actuar.

...no tens temps per res i el perds aquí...
que costarem de criar...

..pff

ja no puc més...
tinc moltes ganes de marxar i tot són pegues.
Ara m'han fet el passaport malament, doncs ale, que te'l tornin a fer i va passant el temps. Porto una hora literalment al telèfon, i ningú dóna solucions.

"mire, lo que tiene que hacer es ir a donde se lo tramitaron"
i jo: i fer un altre cop 4 hores de cua?
" bueno, si hay mucha gente, pos hará más cola, sino pues no tanta"
un gran lince la gilpolles aquesta.

tch! cansada ja!

...estimar...

Bé, marxo un any... fet que ara per ara encara no m'he plantejat...
Només sé que tot està molt més a prop del que tothom es pugui pensar (inclús jo)...
Bàsicament si dilluns ja estarem a maig..i marxo al juliol-agost... bé, feu comptes...

Ara per ara però, sóc una sinpapeles... i avans no tingui passaport, visat, revisions mèdiques (no fos cas que tinguessim la peste), residència, acceptació a la uni...bla, bla, bla... pot ser nadal... (esperem que no).

Crec que tinc uns pares genials.

D'això és el que volia parlar, però me'n vaig per les rames.

No tots estarien disposats a deixar/pagar que la nena marxi un any, a l'altra punta del món (físicoliteralment).

Sense ells no seria res. Bé, ningú seria res, està clar....(gran reflexió aquesta...)
Però els hi dec tot... fins i tot el caràcter (pastaeta a me mare jo...axis anem tb...)
m'han ajudat amb tot, sempre. Puc parlar amb ells del que vulgui (que ho faci o no és una altra cosa)... i tinc clar que mai els tracto tan bé com es mereixerien...

Realment, junt amb me germana, són les tres quarts més importants de la meva vida...

(...joer...paro que ara ja és quan em poso tonta del tot ...juas ...)


Res, que és molt bonic estimar i ser estimat. Simplement.

...apuntem massa alt??...

...avui m'he baixat "Sonajeros de colores" de Dusminguet. M'encanta. Posa el bon rotllo al cos...

Res, això només era un apunt...

Vull reflexionar sobre una conversa que hem tingut a la terrasseta del Bilwi avui a la tarda.
Un amic ens ha comentat que li van dir "No ets un noi del segle XXI" (els seus amics de facultat); per la simple raó que no sap anar "de flor en flor" diguessim.

Encara que personalment veig MOLT lluny el fet d'estar amb algú molt de temps o per sempre (tenim el record en mesos i admiro que muns pares portin junts 25 anys d'aquí un any)..no veig malament la idea d'anar de "flor en flor" o de "capullo en capullo" com seria el nostre cas.

El que passa es que no sabem fer ni una cosa ni una altra.
La culpa (si no fós nostra) seria de Sant Ramon jeje està clar, que ens va traumatitzar i educar d'una forma diferent (ni millor ni pitjor).

Només penso que avui en dia és impossible conèixer algú "normal" un dissabte a la nit per exemple; i més a Vilafranca. On hi ha més vilafrancons que altra cosa.
No ens agraden els tios prepotents, els que et miren per sobre l'espatlla, els que no saben parlar de res, ni els que es preocupen més de com porten el coll de la camisa que altra cosa. No ens agraden els xulos (almenys en el meu ambient) i sembla que no s'entén.

M'agradaria trobar un estudi sobre quina és la etapa post-pavo dels tios. Si estas amb algú de més de 24 anys notes molt el canvi; però quan canvieu els tios d'etapa??

On són actualment els tios "normals"??

Com vem dir l'altre dia (després de que hem comuniquessin que un guaperas de vilafranca es va liar amb una tia determinada) potser és que apuntem massa alt.

No ho dubto tampoc...

Massa exigents...

We will have to wait...

...a tu...

...perquè quan per fi pots aixecar el cap, veus coses que no t'agraden...

No pots caure.
No has de caure.

Ets molt molt molt molt més forta que el que puguis pensar, crec però que ho saps de sobres.

Sovint les situacions ens superen.

Ja t'ho he dit.

Tu has de ser més forta.

[Per tu "chocholateaddict"; pq una no sempre té el que vol i quan vol, però potser no era qüestió de moments o fets. Vals molt més del que segur que et penses.]

...cas "txacolí"...

...tinc força feina i poques ganes de fer-la (com va sent costum) i tp d'escriure...

Només recomanar el cd de Rufus Wainwright, link a la pàgina del estimat str00k

ahir el nostre pecat es va anomenar Txacolí...
no l'havia probat mai..però realment ja m'he begut el que proporcionalment em tocava en 5 anys..o més senyora o més!

per cert..on és el Fèlix?

per la festa major confirmem antonia font+mendetz+macaco (gertrudis tb o m'ho he inventat¿?)
bé, espero que feu molts vídeos i que es pengin al youtube..i que hem truqueu borratxos mentres jo em desperto per anar a classe...
juas..fliparé amb el canvi d'hora..

per cert, he pensat que lo del sopar al 21...s'haurà de confirmar. Estic veient que és una mica putada no saber amb una mica d'antelació quan marxo... vulguis o no ...no puc organitzar res...
tp tinc el visat...axos es un altre punt per preocupar-se..

tot es farà

vaig a fer lo del Risto.

ptns i salut!

...ningú a enlloc...

...estic intentant entendre on em porten les escales...si és que realment m'han de conduir enlloc...

Llegint un llibre de màrqueting penso que cada cop tinc més difícil el futur.
Les reflexions no venen de l'interior d'aquest "manual" per empresaris, sinó de les seves conclusions externes.
Passar-me tres anys estudiant "una cosa" que ara per ara em desmotiva. No hi veig cap tipus d'interès...

...altre cop melancolia...

Melancolia per tot...
Sort que marxo, sinó ja hauria marxat...
de la monotonia d'agafar el tren o el cotxe per anar a un lloc tancat, on el més interessant són les xerrades al balcó i les bromes al transport...

Pensaments compartits en pensar que podiem estar-nos tota la vida a la casa de Lavern. "Aïllats". Fent el bermutet d'ahir i quedant-nos mirant res. Esperar que arribi la calor per partir.

Marxar de la constant repetició de sentiments que fan mal i que es volen evitar.


...Tinc ganes de saber, realment, que hi ha després de les escales...

..la nostra llengua...

Cada dia carreguen més les accions contra catalunya o els catalans, ja no se sap ben bé, o simplement no ho sé diferenciar.
Heu tingut el plaer de veure el video al youtube??
Telemadrid indignadíssima pq a Catalunya es parla en català. Carrers, restaurants, bars, les cartes dels bars, les escoles...uooo és que el català és la pura i autèntica plaga!!

Deixant de banda la utilització mediocre i repugnant de la càmera oculta, la música de fons com si fóssim un expediente X o uns fills de puta, les imatges de nens a un pati de la escola (però com si estiguessin enrreixats), i el to "amarillento" que li volen donar és un gran documental.
Cal veure'l.
Si el veus sencer potser t'agafa un atac, però per favor, no ho anyoraveu??
quan feia de la última crítica cap a Catalunya? Crec que el tripartit fa que no parlin tan últimament..
Qui hem coneix sap perfectament que no estic dins de cap opció política independentista al 100% però realment, cada cop me'n venen més ganes.

Ahir a la nit va sortir un jutge català del tribunal constitucional (Alfonso López de Tena) o algo així...(m'ho vaig apuntar en un post-it pq ha fet un llibre). Total, un tio super majo, que apostava per l'autodeterminació si les coses continuaven així (no ho va dir d'aquesta manera però + o -).
La estimada Terribas, li va dir " Però vostè no se sent molt malament allà?" i l'home li va dir, "clar, però un s'acostuma"...amb dos pebrots...

Paciència, impotència, ressignació...però fins a un punt...

...radi0pati0 ja té fotolog!...(setmana.sta)

...Vaia setmaneta...
la última notícia és aquesta: RadioPatio ja té fotolog!
no espera ser un "tomate" de vila (per tan..anem de bones).

Després d'aquest bombazo (¿?) cal dir que la setmana a anat prou bé (no?).
Ahir el "colofó" va ser una calçotada sense calçots però amb molta carn (per sobrar-ne 3 tuppers) i una gran mona feta per mi (ooohh!) . Amb un posterior partidillo de hockey (amb estics trencats i estellats i amb pilotes de les tres bessones i del pikatchu) on vem suar i com que povia a rats...així estic avui..amb la Lizipaina fent-me companyia.

Les pelis que he vist aquesta setmaneta són "Manuale d'amore" i "Hard candy", la última és MOLT recomanable, però no la mireu de 3 a 5 de la matinada pq anireu a dormir pensant d'on et surtirà la nena...però axos, molt bona.
La primera, italiana (i si heu tingut el gust d'anar a Roma és com un record molt xulo), hem quedo amb la frase que li diu un noi a la noia (ambdós protas) per allà al minut 30...llavors ja hauria pogut deixar de veure-la, però tb està prou bé.
La situació era noia fent-se un petó davant de casa seva, amb un noi(1). S'atansa el noi prota (quan el noi 1 s'havia pirat) i li diu: qui era? un ex oi?
i la tia es queda callada
i ell li diu "segur que si, i això demostra que ets com les altres, en comptes de mirar endavant i oblidar l'ex, quan necessites algú el truques a ell i tornes endarrera".
...quanta raó....
si a això li sumes els comentaris que membres de radiopatio em llençen de tan en tan....pam! melancolia i sentada sobre la tarima del teatre (tb pq tava cansada...però tb ratllada una mica...)


total...
l'altre "anècdota" dili així.. és externa a radiopatio, però és d'un amic meu.
Estava fumant al parc de sota casa nostra amb un altre company, ve la guardia civil i es fot a correr (com ja hem comentat...no era la opció més intel·ligent...bàsicament pq només tenia ful, però bé, pq no se'l fumin els de verde es fa de tot...total que saps que se't en va nar la castanya dos pobles...) total, un cop "detingut" a la plaça, se li adverteix que "si no quieres tener problemas, nos hablas en español"...QUÈ HAS DE FER DAVANT D'AIXÒ?
tothom té molt clares les seves ideologies fins que et trobes en un punt de tensió. Saps que et poden fotre d'òsties i acaves cedint davant d'aquests fatxes fatxendes i fills de puta, pq no són absolutament res més. Produeix una impotència tan gran!! (almenys a mi).
Després et dirigeixen cap a comissaria, on et tornen a repetir altra vegada uns altres agents, que si no vols que et fotin a pals, els hi parlis amb l'idioma mater de la pàtria.
com ho consentim això???!!! però que pots fer davant d'aquests fets??
per rematar-ho, t'acaven dient que mai havien hagut de correr tan darrera un cristià, i que et deixen pq tenen problemes amb uns "moros".
és a dir,

DE QUÈ CONY VAN???

Com no està erradicada aquesta verdadera pesta del nostre poble??? quan dic poble em refereixo a conjunt de persones que viuen en un àmbit territorial, sigui català, espanyol o francès.
com un país consenteix que hi hagi gent que al 2007 no li permeti parlar en l'idioma oficial del poble?? com és menja això?? amb ressignació, fustració i molta, molta impotència.

pq tu no tens res, i ells tenen la porra.

Fa veritable fàstic.

...dies creuats...

Demà marxo de vacances...dili vacances dili compartir 2 dies (!!) amb muns pares i la Cèlia pq quan marxi no ho podràn fer.
Al cap de setmana ha estat passable. Amb moments deplorables i no pas per les turques.
Genial el soparet a la Llar de la vila :) bona companyia ;p
Deplorable el moment d'anar a saludar a una companya d'institut i que una amiga seva (la qual em té un carinyo especial) suggereixi (o digui davant meu) que la "peste cuesta de eliminar".
Jo sóc més inocent i gilipolles del que em penso, pq m'ho diu avui i li giro un revés crec...no sóc violenta però joer, al final em cansa.
I tot per tenir amics!! bé, un amic en concret.
...Comportaments que ni a la primària...mare meva...patètic.
No es que em faci cabrejar molt que diguin que sóc la peste, jaja realment no em preocupa, però en vull parlar amb ella, pq la seva malaltia ja és xunga. I no tinc pq aguantar-li.

M'he despertat amb el peu esquerra avui...¬¬

(encara bo que he guanyat al parxís jaja - marc, no ets invencible...- :)

PD: Algú vol una postal de Ventdelplà? es veu que m'hi fan anar ¬¬ !!!!! (ara enteneu pq stic creuada no?? )

...We love Belgium too...

Un divendres que ha passat com si fos un dissabte...
La tarda va començar prou bé. Ensenyant a la Nath (nova adquisició Radio Patio) Sitges.
Què maco està Sitges quan no hi ha gent...genial.

Després el de sempre, Miki (li ensenyem Vilafranca a fons i la filosofia RP) mentres un membre de RP se'n va anar a Barcelona a fer el pendó. Con minifaldas punkies i a lo loco.

Al Miki van venir els homes de la colla i d'allà al centre neuràlgic vilafranquí de les nits, aquest cop però, sense policia fent-nos callar.

Cap al Trànsit i a la Moderna, on es va poder constatar que els europeus no ballen igual que els catalans jeje.

Lògicament al portar una Barbie a Vilafranca crea expectació...tiracanyes amunt...tiracanyes avall...

Els xicots i jo vem nar al polígon..que es veu que el Manu coneixia prou bé els camins...¬¬. Deixar-li el cotxe té un risc, que condueixi pel polígon plovent més, però que li ensenyem a aparcar a les 4,30 pm i que tinguem el cotxe de la Local darrera i se li cali dos cops...no té preu...vídeos si,...però preu no jaja. Jo i el Bou ens vem posar serios 3 segons màxim (no ens demaneu més).

...He estat mirant bitllets per anar a Brussel·les...MOLT cars, i el horno no está para bollos....

Avui a la nit soparet al pis de bcn de la maria oi???
Després Apolo??...........prou mandra.....

Estic sobadíssima...i es nota pel ritme del text...:S

...ja l'hem trobat...

Ja sabem qui té "l'algo".

**************
"L'ALGO" el té el LEONARDO SBARAGLIA!
***************

(no calen comentaris, oi?)


- Eva al cotxe said: "Un argentí ja pot ser més lleig que la òstia... que amb aquell accent..."

... "l'algo"...

Després d'una classe del Risto, tot es veu diferent. Avui niré a dormir amb la "satisfacció" de que els cotxes "per dones" no són rentables, i que els New Beatles són per "pihippies" (es veu que s'utilitza molt això..).

Avans de la classe però, hem acavat acordant que tinc el gust dubtós en temes masculins.
Chocolateaddict ho pot corroborar i bé, jo ara, des de la distància i el temps potser també, però weno...jo pensava que era molt exigent, però dsprés d' "x" es veu que ja no ho tornaré a ser mai (tot i que penso que va ser un error, no ho penso pas per la bellesa, lògicament).

Com ho he descobert? doncs pq no trobava lleig a Mister Cuenca.

Si senyores i senyors, crec que prefereixo aquest tio que no un musculitos xungu...(ara no sé si m'ho crec o no...¬¬). Simplement penso que aquest noi no és tan lleig, a vore, no és el xaval més agraciat que he conegut, però estic pensant que qui sóc jo per opinar de bellesa?
És com la tia del tren...a vore...(callo).

Ahir l'Andreu (Buenafuente pels amics) va dir que si et deien que erets del "montón" volia dir "del montón de feos" jeje el que jo dic...falta humilitat ...Total, que em va fer molta gràcia.

No ho sé...avui a la piscina quan nedava veia els tios que feien gimnasia, i quan jo hi anava a les nou del matí ja s'estaven mirant al mirall, a vore, poden estar molt bé i tot el que vulguis, però ostres...tenen conversa? pots xerrar-hi a gust? pots riure? pots fer radio patio?
...si algú sap d'algun que si, o és gai o està pillat...per tan és com si no existís.

Un altre cas de no bellesa, pro-montón, és el de la eròtica del poder ex controlador de sortida d'emergència de bar claustrofòbic de vilafranca. A vere, no és guapo, però té algo.



I en el fons el que busquem és "l'algo" no?


...sempre ens quedarà Cambio radical...¬¬ pels qui no es conformen..

a tot això, el Gadea la clavat dient que a Vilafranca tenim el llistó baix (referint-se a com no em pot desagradar Mr.Cuenca)...i no li he negat...

Bé, ja farem treball de camp un altre dia. Potser que faci mkt :S

salut!

...bons propòsits...

Després de la "preocupació" (que agraeixo) que va sucitar el meu post, cal dir que després de la tormenta (o parlar i plorar prou) arriva la calma (ja farem radio patio), i aquí estem, a quarts de vuit, sense feina aparent, pq no hi havia classe...patètic realment (no faré cap comentari de la "classe" que hem tingut).

Estic pensant que avui posaré algo d´aquest llibre "Bons Propòsits"
de Joan Barril i Joan Ollé.

******
Fer-nos targetes de visita. Posar-hi el nostre nom i, a sota, en el lloc del càrrec o de l'ofici, fer imprimir la paraula "dubtador". Repartir-la pel barri i esperar que ens truquin aquells que ho saben tot.

******

Llançar vi damunt les estovalles blanques i decidir que d´ara endavant aquell serà el mapa del nostre país.

******

Fer un llistat per ordre alfabètic de tota la gent que hem estimat. Comparar-la amb la gent que ens ha estimat a nosaltres.

******

(a la Marta, el Fèlix i a la Maria, per ser qui i com són)

...tremola el meu món...

...Quan allò tan fort que pensaves tenir tremola, t'enfonses...

Potser és aquella debilitat... debilitat que es veu que no aparentes...però que saps perfectament que hi és...

Quan una situació fa que tremoli tot allò que pensaves que mai tremolaria, pateixes. Penses en tot i en res...

Estàs a la piscina i no saps nedar..si penses, no nades...t'ofegues.

Ja hem passat altres vegades per aquesta situació, les conseqüències són dures...i els cops no s'obliden... tinc poca memòria però la vida et va marcant... sé que no és sempre a base de cops, però ostres, sembla que són els que fan créixer amb més efecte.

Errors comesos que no es repetiràn, perquè fan mal.

Les relacions costen de portar, almenys, a mi ("així estem" frase d'aquelles pendones segurament).

Estic pensant que si poguessim tirar endarrera en el temps, algunes coses serien més fàcils. No cal no cometre errors, el que cal és que no es tornin a repetir.

Bé, avui no fa sol...

...Els crèdits...

Primer de tot felicitar a la Queralt. 21 anys ja...si és que ens fem grans...Bé, encara que no estiguis aquí amb nosaltres ja saps on som sempre (i quan aquells/es es dignin a fer una excursió, pujarem).

avans de posar-me o intentar-ho, a fer feina, vull fer un comentari sobre dues pel·lícules.
Bé, no és un comentari, sinó més bé una recomanació.

Les pel·lícules són BABEL i LA VIDA DE LOS OTROS.
Amb les dues és millor que us quedeu a la butaca/sofà (depèn del vostre grau de legalitat cinematogràfica) quan passin els crèdits (al final) i aprofiteu per gaudir d'aquell moment de tranquilitat i trance, entre la vida real i la ficció.
Sentiments que es barregen, pensaments contradictoris i emocions reprimides.
Són completament diferents, però les dues són dures i molt interessants (molt recomanables vamos).

Perquè no entenem el final de la pel·lícula fins que no s'acavin els crèdits? Perquè si et quedes mirant els credits o escoltant la música d'aquests la gent et mira amb cares rares?
No es necessita un impàs entre el cine i el carrer? Estas en una sala tancada, en un món diferent amb una història genial davant teu (si tens sort tb ben acompanyat) i et poses en la pell del protagonista o en la de diferents. Tan ràpid s'oblida com per tornar-se a posar la jaqueta i marxar? Perquè no fem aquell silenci com els que fem al acabar un llibre?



...

...sempre és millor no caure, tot i que sempre ens tindràs per aixecar-te...

Avui comença la primavera.
Avui fa sol.
Quan deixi de fer aquest ventet tan fred ja s'estarà de conya.

Al vestidor de piscina (on jo era la més jove) s'ha produït un furt.
D'un banyador (que jo prèviament havia anunciat que estava a les dutxes..), total que algú l'ha mangat i/o posat a la motxilla per descuit i se les ha pirat.
A tot això, hem fet radio patio (jo i les iaies, per suposat) i hem deien que elles havien vist xuriçar pantalons "que ni els agafaries del terra" senyora1 dixit.
Aquí es constata que als 70 anys, un/a encara és pijiguai i/o capullo/a.

Al tema, a mi em van xuriçar les bambes, i la escena de sortir amb xancletes va ser curiosa (sort que portavem cotxe..).

A tot això, la senyora3 (la senyora2 és la que ha patit el furt)(que bonica la paraula "furt" ..és una putada però sona bé) total, la senyora 3 ha dit la mítica: " Y aquí estamos, medio mundo puteando a la otra mitad".


Cal dir que després de nedar el meu cap tampoc està per filosofar molt però he pensat en la frase.

Realment hi ha la meitat del món disposada a putejar a l'altra meitat??


En conec.

Hi ha gent que li agrada putejar i/o provocar polèmiques...però realment són així?...o sóc la única que vol creure que no es pot ser així?...

bé, jo, al meu món (necessito una clatellada per baixar crec..¬¬)
________________________________________________________________________________

L'altre tema que m'ocupa és l'estat psicològic de "chocolateaddict" (de moment diguem'ho així).

Posar-se la cançó "Caic" de Gerard Quintana com a "descripció" d'aquesta setmana, no indica molt de positivisme.

Crec que és la primavera, els canvis de temps, i de vida.

Tot això fa que "hom" es noti marejat i que no sàpiga ben bé com encarar la seva vida, on anar, amb qui, i què fer. Quan començes a pensar-ho tot de cop "caus". Per tan, amb moderació, com la xocolata.

Ja et vaig dir que per a mi la sort és un factor molt important, però també la teva voluntat, ganes i energies.
Hem d'aprendre a pendren's les coses amb una mica més de filosofia. Amb la calma. Pq sinó..pots caure.

sempre és millor no caure, tot i que sempre ens tindràs per aixecar-te

{Pd: excepte membres de la colla, que literalment els aixeques i es pensen que els va aixecar el Quim, i això ens hauria de fer sospitar...}

{PD2: Que l'Albert estigués al Metro no era problema, li hauries pogut dir "Que te meto tio" com amb el guaperes de l'ascensor ;p } i després ens queixem...

{PD3: "Pujeu?", "No,merci" -tancament de portes- a unisono "merda!"} ...un altre dia ho comentaré...

...i el futur...què?

Moltes gràcies chocolateaddict pel teu comentari :p estic contenta que el meu blog novato, sigui la tercera visita (i última?) que facis (he calculat el ranking..jeje). Realment aquest link és prou interessant, i l'adjunto aquí (pq la gent no llegeix els comentaris) http://ifreemarketing.blog.com/1609025/

avui, com un dimarts qualsevol ha estat patètic. Cada cop veig més que aquesta carrera no m'aporta res; he fet una pràctica a consonància amb la ràbia/fustració que portava...això si, escrita de forma "correcta" pq es veu que hi ha un Déu terrenal anomenat Segarra, i que si no l'adores i no li envies el curriculum a ell, per aspirar a ser com ell, no ets ningú. Si es que no somos nadie...
Boh! realment me'n alegro que aquest noi sigui tan crack, però sembla que tots haguem d'aspirar a ser algú prometedor, triunfador i competent. Competent fent feina i de mentalitat. I me'n estic cansant.
Demà hi ha la classe del Risto..que també és per flipar.

Després d'analizar els punts negatius del dia (la uni en general); tb ni han hagut de positius :) estar al matí amb el santa i veure trailers de por, que amb la llum de la habitació encara m'espantaven...som dèbils ves...i m'ha grabat moltes pelis :) jaja ja hem començat bé el dia. L'altre punt positiu ha estat entrar tard a la classe del Pere. La curta conversa apalancats al passadís m'ha agradat, ojalà sempre es respirés aquest ambient..gent molt maca també.

Així doncs, el dia no es preveu que acabi amb moltes sorpreses. Bé, un apunt pels de la colla, el santa vol fer un dinar o supar...o un dinar-berenar-supar (com les calçotades) aquest finde. Ja ens anem comunicant (pq la gent es pensa que jo sóc la centraleta...).

Tornant de la uni hem vist un castell de focs per l'autopista..no sabiem què es celebrava (ja que el nostre nucli comarcal no supera l'alt penedès, com a màxim); i després a la radio he sentit que precisament avui fa 4 anys de la invasió a Irak.

Realment neixer aquí o allà és una gran loteria, com estar malalt o trobar l'amor als 20 anys i per sempre (com entre altres coses). Però realment som concients de la sort que tenim?
No paro de pensar (ara) com es deu sentir una persona al haver d'abandonar la casa a la que viu, la familia, a qui estima...i marxar...o simplement veure com et maten els familiars, amics o estimats...
ostia tio, ha de ser duríssim. Potser només som conscients del que passa quan la putada/sort ens truca a la porta...però crec que si hi pensessim més sovint, tots seriem més humils.

...avui sobra competència i falta humilitat...


bona nit! :)

Avui parlaré d'aquesta gent!
la Vicky, la Maria de sansa, la Tamara i la Sarah, el Dani i la Lu; (no tenim cap foto en la que sortim tots/es...)i en la que sortim els 4, tp sortim molt bé que diguessim...

Bé, cal dir que aquesta gent tan estupenda m'han cuidat tot aquest temps que he estat a la uni. Hem sap greu marxar de la UAB només per ells.

Gent com cal, legal, maca i NORMAL!!(bé, uns menys que altres, està clar), però sobretot llesta i poc superficial; i ser així a la meva classe, per mi és ser un crack.

Com a tot arreu, hi ha hagut moments de tot. Alguns de crisi, alguns de crisi MOLT accentuada, però com sempre, quedaràn els millors (potser pq tinc poca memòria, gairebé nul·la i no la puc malgastar en recordar tonteries).

Realment gent com cal amb la que he passat moments molt bons a la uni, i tenint en compte la pressó a la que estem de 3 a 9, és dir molt. Coses raretes de la Sarah, anecdotes i mails ** del dani, radiopatios amb la maria i la eva (al tren i al cotxe, i on calgui! :p), xerrades amb la viky i amb la tamara (nova incorporació! :) ) i cursos, treballs, dies, històries i gairebé de tot amb la lu...
bua...crec que us trobaré a faltar més del que em pensava jeje

Només dir que merci per tot, que sigueu molt feliços i que tingueu molta sort (us la mereixeu).
un petunàs

Avui vaig a dormir sabent que Vilafranca està a 221,8 metres sobre el mar. Aquesta informació es troba a la estació de RENFE de vila..que dius...tans anys passan-hi i m'ho ha de dir el Marc? doncs es veu que si. I es mesura des d'Alicante, que es veu que estàn al nivell zero...vamos que surts de casa i pam, aigua als peus.
També aniré a dormir sabent que a vila tenim paraules que en altres poblacions de catalunya no tenen...o no en totes...la més comuna és "natrus"...i vol dir "nosaltres" jaja. Normalment t'ho fan repetir (que has dixo¿?)..l'altre (descoberta, aquesta sí, avui) és "pijiguai", tan extesa a la nostra colla i les seves converses de Radio Patio...hi ha una altra paraula i és: "pijipi" (font sabadellenca).

bé, aquest blog no pretén esser res més que un espai (un metro cuadrado) per escriure...sense candaus

pd.: chocolateaddict, tenim la clau¿? :p
pd2.: com que cada dia el fotolog em sembla més un "panyuelo" de pijipis/guais (...utilitzant nou vocabulari) he passat de fer-me'l....pq una foto si hi ha mil paraules ? :p

vaig a sopar!

Bé...primer post al blog..
ja vaig dir que quan no tingués feina (o en el seu cas, ganes de fer-la) doncs en faria un.

Després dels problemes tècnics inicials (no em deixava posar "marededeu" a seques) doncs, hem decidit amb guionet.

per suposat el títol és el meu brindis per excel·lència

bé...publico per vore com queda i per sentir les primeres crítiques.