...Els crèdits...

Primer de tot felicitar a la Queralt. 21 anys ja...si és que ens fem grans...Bé, encara que no estiguis aquí amb nosaltres ja saps on som sempre (i quan aquells/es es dignin a fer una excursió, pujarem).

avans de posar-me o intentar-ho, a fer feina, vull fer un comentari sobre dues pel·lícules.
Bé, no és un comentari, sinó més bé una recomanació.

Les pel·lícules són BABEL i LA VIDA DE LOS OTROS.
Amb les dues és millor que us quedeu a la butaca/sofà (depèn del vostre grau de legalitat cinematogràfica) quan passin els crèdits (al final) i aprofiteu per gaudir d'aquell moment de tranquilitat i trance, entre la vida real i la ficció.
Sentiments que es barregen, pensaments contradictoris i emocions reprimides.
Són completament diferents, però les dues són dures i molt interessants (molt recomanables vamos).

Perquè no entenem el final de la pel·lícula fins que no s'acavin els crèdits? Perquè si et quedes mirant els credits o escoltant la música d'aquests la gent et mira amb cares rares?
No es necessita un impàs entre el cine i el carrer? Estas en una sala tancada, en un món diferent amb una història genial davant teu (si tens sort tb ben acompanyat) i et poses en la pell del protagonista o en la de diferents. Tan ràpid s'oblida com per tornar-se a posar la jaqueta i marxar? Perquè no fem aquell silenci com els que fem al acabar un llibre?



...