...sempre és millor no caure, tot i que sempre ens tindràs per aixecar-te...

Avui comença la primavera.
Avui fa sol.
Quan deixi de fer aquest ventet tan fred ja s'estarà de conya.

Al vestidor de piscina (on jo era la més jove) s'ha produït un furt.
D'un banyador (que jo prèviament havia anunciat que estava a les dutxes..), total que algú l'ha mangat i/o posat a la motxilla per descuit i se les ha pirat.
A tot això, hem fet radio patio (jo i les iaies, per suposat) i hem deien que elles havien vist xuriçar pantalons "que ni els agafaries del terra" senyora1 dixit.
Aquí es constata que als 70 anys, un/a encara és pijiguai i/o capullo/a.

Al tema, a mi em van xuriçar les bambes, i la escena de sortir amb xancletes va ser curiosa (sort que portavem cotxe..).

A tot això, la senyora3 (la senyora2 és la que ha patit el furt)(que bonica la paraula "furt" ..és una putada però sona bé) total, la senyora 3 ha dit la mítica: " Y aquí estamos, medio mundo puteando a la otra mitad".


Cal dir que després de nedar el meu cap tampoc està per filosofar molt però he pensat en la frase.

Realment hi ha la meitat del món disposada a putejar a l'altra meitat??


En conec.

Hi ha gent que li agrada putejar i/o provocar polèmiques...però realment són així?...o sóc la única que vol creure que no es pot ser així?...

bé, jo, al meu món (necessito una clatellada per baixar crec..¬¬)
________________________________________________________________________________

L'altre tema que m'ocupa és l'estat psicològic de "chocolateaddict" (de moment diguem'ho així).

Posar-se la cançó "Caic" de Gerard Quintana com a "descripció" d'aquesta setmana, no indica molt de positivisme.

Crec que és la primavera, els canvis de temps, i de vida.

Tot això fa que "hom" es noti marejat i que no sàpiga ben bé com encarar la seva vida, on anar, amb qui, i què fer. Quan començes a pensar-ho tot de cop "caus". Per tan, amb moderació, com la xocolata.

Ja et vaig dir que per a mi la sort és un factor molt important, però també la teva voluntat, ganes i energies.
Hem d'aprendre a pendren's les coses amb una mica més de filosofia. Amb la calma. Pq sinó..pots caure.

sempre és millor no caure, tot i que sempre ens tindràs per aixecar-te

{Pd: excepte membres de la colla, que literalment els aixeques i es pensen que els va aixecar el Quim, i això ens hauria de fer sospitar...}

{PD2: Que l'Albert estigués al Metro no era problema, li hauries pogut dir "Que te meto tio" com amb el guaperes de l'ascensor ;p } i després ens queixem...

{PD3: "Pujeu?", "No,merci" -tancament de portes- a unisono "merda!"} ...un altre dia ho comentaré...