...estimar...

Bé, marxo un any... fet que ara per ara encara no m'he plantejat...
Només sé que tot està molt més a prop del que tothom es pugui pensar (inclús jo)...
Bàsicament si dilluns ja estarem a maig..i marxo al juliol-agost... bé, feu comptes...

Ara per ara però, sóc una sinpapeles... i avans no tingui passaport, visat, revisions mèdiques (no fos cas que tinguessim la peste), residència, acceptació a la uni...bla, bla, bla... pot ser nadal... (esperem que no).

Crec que tinc uns pares genials.

D'això és el que volia parlar, però me'n vaig per les rames.

No tots estarien disposats a deixar/pagar que la nena marxi un any, a l'altra punta del món (físicoliteralment).

Sense ells no seria res. Bé, ningú seria res, està clar....(gran reflexió aquesta...)
Però els hi dec tot... fins i tot el caràcter (pastaeta a me mare jo...axis anem tb...)
m'han ajudat amb tot, sempre. Puc parlar amb ells del que vulgui (que ho faci o no és una altra cosa)... i tinc clar que mai els tracto tan bé com es mereixerien...

Realment, junt amb me germana, són les tres quarts més importants de la meva vida...

(...joer...paro que ara ja és quan em poso tonta del tot ...juas ...)


Res, que és molt bonic estimar i ser estimat. Simplement.