dilluns 16 d’abril de 2007

...ningú a enlloc...


...estic intentant entendre on em porten les escales...si és que realment m'han de conduir enlloc...

Llegint un llibre de màrqueting penso que cada cop tinc més difícil el futur.
Les reflexions no venen de l'interior d'aquest "manual" per empresaris, sinó de les seves conclusions externes.
Passar-me tres anys estudiant "una cosa" que ara per ara em desmotiva. No hi veig cap tipus d'interès...

...altre cop melancolia...

Melancolia per tot...
Sort que marxo, sinó ja hauria marxat...
de la monotonia d'agafar el tren o el cotxe per anar a un lloc tancat, on el més interessant són les xerrades al balcó i les bromes al transport...

Pensaments compartits en pensar que podiem estar-nos tota la vida a la casa de Lavern. "Aïllats". Fent el bermutet d'ahir i quedant-nos mirant res. Esperar que arribi la calor per partir.

Marxar de la constant repetició de sentiments que fan mal i que es volen evitar.


...Tinc ganes de saber, realment, que hi ha després de les escales...

2 comentarios:

chocolateaddict ha dit...

Saps què crec que hi ha darrera les escales? Doncs tot el que tu vulguis que hi hagi! Per descomptat!
Només espero que tot i que ja siguis al cap de munt del camí, quan miris avall segueixis veient tot el que deixes enrere... records bons i no tant bons però que formen part de la teva vida.
No et pensis que em quedaré a baix veient com puges eh! Estaré al teu costat per compartir cada graó, tal i com tantes vegades vosaltres ho feu i ho heu fet amb mi!

...MaRiA... ha dit...

merci...
tot i que espero no ser a dalt de tot del camí encara... vamos...llavors si que seria per tirar-se jaja

:)