Un divendres que ha passat com si fos un dissabte...
La tarda va començar prou bé. Ensenyant a la Nath (nova adquisició Radio Patio) Sitges.
Què maco està Sitges quan no hi ha gent...genial.
Després el de sempre, Miki (li ensenyem Vilafranca a fons i la filosofia RP) mentres un membre de RP se'n va anar a Barcelona a fer el pendó. Con minifaldas punkies i a lo loco.
Al Miki van venir els homes de la colla i d'allà al centre neuràlgic vilafranquí de les nits, aquest cop però, sense policia fent-nos callar.
Cap al Trànsit i a la Moderna, on es va poder constatar que els europeus no ballen igual que els catalans jeje.
Lògicament al portar una Barbie a Vilafranca crea expectació...tiracanyes amunt...tiracanyes avall...
Els xicots i jo vem nar al polígon..que es veu que el Manu coneixia prou bé els camins...¬¬. Deixar-li el cotxe té un risc, que condueixi pel polígon plovent més, però que li ensenyem a aparcar a les 4,30 pm i que tinguem el cotxe de la Local darrera i se li cali dos cops...no té preu...vídeos si,...però preu no jaja. Jo i el Bou ens vem posar serios 3 segons màxim (no ens demaneu més).
...He estat mirant bitllets per anar a Brussel·les...MOLT cars, i el horno no está para bollos....
Avui a la nit soparet al pis de bcn de la maria oi???
Després Apolo??...........prou mandra.....
Estic sobadíssima...i es nota pel ritme del text...:S
dissabte 31 de març de 2007
dijous 29 de març de 2007
...ja l'hem trobat...
Ja sabem qui té "l'algo".
**************
"L'ALGO" el té el LEONARDO SBARAGLIA!
***************
(no calen comentaris, oi?)
- Eva al cotxe said: "Un argentí ja pot ser més lleig que la òstia... que amb aquell accent..."
dimecres 28 de març de 2007
... "l'algo"...
Després d'una classe del Risto, tot es veu diferent. Avui niré a dormir amb la "satisfacció" de que els cotxes "per dones" no són rentables, i que els New Beatles són per "pihippies" (es veu que s'utilitza molt això..).
Avans de la classe però, hem acavat acordant que tinc el gust dubtós en temes masculins.
Chocolateaddict ho pot corroborar i bé, jo ara, des de la distància i el temps potser també, però weno...jo pensava que era molt exigent, però dsprés d' "x" es veu que ja no ho tornaré a ser mai (tot i que penso que va ser un error, no ho penso pas per la bellesa, lògicament).
Com ho he descobert? doncs pq no trobava lleig a Mister Cuenca.
Si senyores i senyors, crec que prefereixo aquest tio que no un musculitos xungu...(ara no sé si m'ho crec o no...¬¬). Simplement penso que aquest noi no és tan lleig, a vore, no és el xaval més agraciat que he conegut, però estic pensant que qui sóc jo per opinar de bellesa?
És com la tia del tren...a vore...(callo).
Ahir l'Andreu (Buenafuente pels amics) va dir que si et deien que erets del "montón" volia dir "del montón de feos" jeje el que jo dic...falta humilitat ...Total, que em va fer molta gràcia.
No ho sé...avui a la piscina quan nedava veia els tios que feien gimnasia, i quan jo hi anava a les nou del matí ja s'estaven mirant al mirall, a vore, poden estar molt bé i tot el que vulguis, però ostres...tenen conversa? pots xerrar-hi a gust? pots riure? pots fer radio patio?
...si algú sap d'algun que si, o és gai o està pillat...per tan és com si no existís.
Un altre cas de no bellesa, pro-montón, és el de la eròtica del poder ex controlador de sortida d'emergència de bar claustrofòbic de vilafranca. A vere, no és guapo, però té algo.
I en el fons el que busquem és "l'algo" no?
...sempre ens quedarà Cambio radical...¬¬ pels qui no es conformen..
a tot això, el Gadea la clavat dient que a Vilafranca tenim el llistó baix (referint-se a com no em pot desagradar Mr.Cuenca)...i no li he negat...
Bé, ja farem treball de camp un altre dia. Potser que faci mkt :S
salut!
Avans de la classe però, hem acavat acordant que tinc el gust dubtós en temes masculins.
Chocolateaddict ho pot corroborar i bé, jo ara, des de la distància i el temps potser també, però weno...jo pensava que era molt exigent, però dsprés d' "x" es veu que ja no ho tornaré a ser mai (tot i que penso que va ser un error, no ho penso pas per la bellesa, lògicament).
Com ho he descobert? doncs pq no trobava lleig a Mister Cuenca.
Si senyores i senyors, crec que prefereixo aquest tio que no un musculitos xungu...(ara no sé si m'ho crec o no...¬¬). Simplement penso que aquest noi no és tan lleig, a vore, no és el xaval més agraciat que he conegut, però estic pensant que qui sóc jo per opinar de bellesa?
És com la tia del tren...a vore...(callo).
Ahir l'Andreu (Buenafuente pels amics) va dir que si et deien que erets del "montón" volia dir "del montón de feos" jeje el que jo dic...falta humilitat ...Total, que em va fer molta gràcia.
No ho sé...avui a la piscina quan nedava veia els tios que feien gimnasia, i quan jo hi anava a les nou del matí ja s'estaven mirant al mirall, a vore, poden estar molt bé i tot el que vulguis, però ostres...tenen conversa? pots xerrar-hi a gust? pots riure? pots fer radio patio?
...si algú sap d'algun que si, o és gai o està pillat...per tan és com si no existís.
Un altre cas de no bellesa, pro-montón, és el de la eròtica del poder ex controlador de sortida d'emergència de bar claustrofòbic de vilafranca. A vere, no és guapo, però té algo.
I en el fons el que busquem és "l'algo" no?
...sempre ens quedarà Cambio radical...¬¬ pels qui no es conformen..
a tot això, el Gadea la clavat dient que a Vilafranca tenim el llistó baix (referint-se a com no em pot desagradar Mr.Cuenca)...i no li he negat...
Bé, ja farem treball de camp un altre dia. Potser que faci mkt :S
salut!
dimarts 27 de març de 2007
...bons propòsits...
Després de la "preocupació" (que agraeixo) que va sucitar el meu post, cal dir que després de la tormenta (o parlar i plorar prou) arriva la calma (ja farem radio patio), i aquí estem, a quarts de vuit, sense feina aparent, pq no hi havia classe...patètic realment (no faré cap comentari de la "classe" que hem tingut).
Estic pensant que avui posaré algo d´aquest llibre "Bons Propòsits"
de Joan Barril i Joan Ollé.
******
Fer-nos targetes de visita. Posar-hi el nostre nom i, a sota, en el lloc del càrrec o de l'ofici, fer imprimir la paraula "dubtador". Repartir-la pel barri i esperar que ens truquin aquells que ho saben tot.
******
Llançar vi damunt les estovalles blanques i decidir que d´ara endavant aquell serà el mapa del nostre país.
******
Fer un llistat per ordre alfabètic de tota la gent que hem estimat. Comparar-la amb la gent que ens ha estimat a nosaltres.
******
(a la Marta, el Fèlix i a la Maria, per ser qui i com són)
Estic pensant que avui posaré algo d´aquest llibre "Bons Propòsits"de Joan Barril i Joan Ollé.
******
Fer-nos targetes de visita. Posar-hi el nostre nom i, a sota, en el lloc del càrrec o de l'ofici, fer imprimir la paraula "dubtador". Repartir-la pel barri i esperar que ens truquin aquells que ho saben tot.
******
Llançar vi damunt les estovalles blanques i decidir que d´ara endavant aquell serà el mapa del nostre país.
******
Fer un llistat per ordre alfabètic de tota la gent que hem estimat. Comparar-la amb la gent que ens ha estimat a nosaltres.
******
(a la Marta, el Fèlix i a la Maria, per ser qui i com són)
dilluns 26 de març de 2007
...tremola el meu món...
...Quan allò tan fort que pensaves tenir tremola, t'enfonses...
Potser és aquella debilitat... debilitat que es veu que no aparentes...però que saps perfectament que hi és...
Quan una situació fa que tremoli tot allò que pensaves que mai tremolaria, pateixes. Penses en tot i en res...
Estàs a la piscina i no saps nedar..si penses, no nades...t'ofegues.
Ja hem passat altres vegades per aquesta situació, les conseqüències són dures...i els cops no s'obliden... tinc poca memòria però la vida et va marcant... sé que no és sempre a base de cops, però ostres, sembla que són els que fan créixer amb més efecte.
Errors comesos que no es repetiràn, perquè fan mal.
Les relacions costen de portar, almenys, a mi ("així estem" frase d'aquelles pendones segurament).
Estic pensant que si poguessim tirar endarrera en el temps, algunes coses serien més fàcils. No cal no cometre errors, el que cal és que no es tornin a repetir.
Bé, avui no fa sol...
Potser és aquella debilitat... debilitat que es veu que no aparentes...però que saps perfectament que hi és...
Quan una situació fa que tremoli tot allò que pensaves que mai tremolaria, pateixes. Penses en tot i en res...
Estàs a la piscina i no saps nedar..si penses, no nades...t'ofegues.
Ja hem passat altres vegades per aquesta situació, les conseqüències són dures...i els cops no s'obliden... tinc poca memòria però la vida et va marcant... sé que no és sempre a base de cops, però ostres, sembla que són els que fan créixer amb més efecte.
Errors comesos que no es repetiràn, perquè fan mal.
Les relacions costen de portar, almenys, a mi ("així estem" frase d'aquelles pendones segurament).
Estic pensant que si poguessim tirar endarrera en el temps, algunes coses serien més fàcils. No cal no cometre errors, el que cal és que no es tornin a repetir.
Bé, avui no fa sol...
dissabte 24 de març de 2007
...Els crèdits...
Primer de tot felicitar a la Queralt. 21 anys ja...si és que ens fem grans...Bé, encara que no estiguis aquí amb nosaltres ja saps on som sempre (i quan aquells/es es dignin a fer una excursió, pujarem).
avans de posar-me o intentar-ho, a fer feina, vull fer un comentari sobre dues pel·lícules.
Bé, no és un comentari, sinó més bé una recomanació.
Les pel·lícules són BABEL i LA VIDA DE LOS OTROS.
Amb les dues és millor que us quedeu a la butaca/sofà (depèn del vostre grau de legalitat cinematogràfica) quan passin els crèdits (al final) i aprofiteu per gaudir d'aquell moment de tranquilitat i trance, entre la vida real i la ficció.
Sentiments que es barregen, pensaments contradictoris i emocions reprimides.
Són completament diferents, però les dues són dures i molt interessants (molt recomanables vamos).
Perquè no entenem el final de la pel·lícula fins que no s'acavin els crèdits? Perquè si et quedes mirant els credits o escoltant la música d'aquests la gent et mira amb cares rares?
No es necessita un impàs entre el cine i el carrer? Estas en una sala tancada, en un món diferent amb una història genial davant teu (si tens sort tb ben acompanyat) i et poses en la pell del protagonista o en la de diferents. Tan ràpid s'oblida com per tornar-se a posar la jaqueta i marxar? Perquè no fem aquell silenci com els que fem al acabar un llibre?
...
avans de posar-me o intentar-ho, a fer feina, vull fer un comentari sobre dues pel·lícules.
Bé, no és un comentari, sinó més bé una recomanació.
Les pel·lícules són BABEL i LA VIDA DE LOS OTROS.
Amb les dues és millor que us quedeu a la butaca/sofà (depèn del vostre grau de legalitat cinematogràfica) quan passin els crèdits (al final) i aprofiteu per gaudir d'aquell moment de tranquilitat i trance, entre la vida real i la ficció.
Sentiments que es barregen, pensaments contradictoris i emocions reprimides.
Són completament diferents, però les dues són dures i molt interessants (molt recomanables vamos).
Perquè no entenem el final de la pel·lícula fins que no s'acavin els crèdits? Perquè si et quedes mirant els credits o escoltant la música d'aquests la gent et mira amb cares rares?
No es necessita un impàs entre el cine i el carrer? Estas en una sala tancada, en un món diferent amb una història genial davant teu (si tens sort tb ben acompanyat) i et poses en la pell del protagonista o en la de diferents. Tan ràpid s'oblida com per tornar-se a posar la jaqueta i marxar? Perquè no fem aquell silenci com els que fem al acabar un llibre?
...
dimecres 21 de març de 2007
...sempre és millor no caure, tot i que sempre ens tindràs per aixecar-te...
Avui comença la primavera.
Avui fa sol.
Quan deixi de fer aquest ventet tan fred ja s'estarà de conya.
Al vestidor de piscina (on jo era la més jove) s'ha produït un furt.
D'un banyador (que jo prèviament havia anunciat que estava a les dutxes..), total que algú l'ha mangat i/o posat a la motxilla per descuit i se les ha pirat.
A tot això, hem fet radio patio (jo i les iaies, per suposat) i hem deien que elles havien vist xuriçar pantalons "que ni els agafaries del terra" senyora1 dixit.
Aquí es constata que als 70 anys, un/a encara és pijiguai i/o capullo/a.
Al tema, a mi em van xuriçar les bambes, i la escena de sortir amb xancletes va ser curiosa (sort que portavem cotxe..).
A tot això, la senyora3 (la senyora2 és la que ha patit el furt)(que bonica la paraula "furt" ..és una putada però sona bé) total, la senyora 3 ha dit la mítica: " Y aquí estamos, medio mundo puteando a la otra mitad".
Cal dir que després de nedar el meu cap tampoc està per filosofar molt però he pensat en la frase.
Realment hi ha la meitat del món disposada a putejar a l'altra meitat??
En conec.
Hi ha gent que li agrada putejar i/o provocar polèmiques...però realment són així?...o sóc la única que vol creure que no es pot ser així?...
bé, jo, al meu món (necessito una clatellada per baixar crec..¬¬)
________________________________________________________________________________
L'altre tema que m'ocupa és l'estat psicològic de "chocolateaddict" (de moment diguem'ho així).
Posar-se la cançó "Caic" de Gerard Quintana com a "descripció" d'aquesta setmana, no indica molt de positivisme.
Crec que és la primavera, els canvis de temps, i de vida.
Tot això fa que "hom" es noti marejat i que no sàpiga ben bé com encarar la seva vida, on anar, amb qui, i què fer. Quan començes a pensar-ho tot de cop "caus". Per tan, amb moderació, com la xocolata.
Ja et vaig dir que per a mi la sort és un factor molt important, però també la teva voluntat, ganes i energies.
Hem d'aprendre a pendren's les coses amb una mica més de filosofia. Amb la calma. Pq sinó..pots caure.
sempre és millor no caure, tot i que sempre ens tindràs per aixecar-te
{Pd: excepte membres de la colla, que literalment els aixeques i es pensen que els va aixecar el Quim, i això ens hauria de fer sospitar...}
{PD2: Que l'Albert estigués al Metro no era problema, li hauries pogut dir "Que te meto tio" com amb el guaperes de l'ascensor ;p } i després ens queixem...
{PD3: "Pujeu?", "No,merci" -tancament de portes- a unisono "merda!"} ...un altre dia ho comentaré...
Avui fa sol.
Quan deixi de fer aquest ventet tan fred ja s'estarà de conya.
Al vestidor de piscina (on jo era la més jove) s'ha produït un furt.
D'un banyador (que jo prèviament havia anunciat que estava a les dutxes..), total que algú l'ha mangat i/o posat a la motxilla per descuit i se les ha pirat.
A tot això, hem fet radio patio (jo i les iaies, per suposat) i hem deien que elles havien vist xuriçar pantalons "que ni els agafaries del terra" senyora1 dixit.
Aquí es constata que als 70 anys, un/a encara és pijiguai i/o capullo/a.
Al tema, a mi em van xuriçar les bambes, i la escena de sortir amb xancletes va ser curiosa (sort que portavem cotxe..).
A tot això, la senyora3 (la senyora2 és la que ha patit el furt)(que bonica la paraula "furt" ..és una putada però sona bé) total, la senyora 3 ha dit la mítica: " Y aquí estamos, medio mundo puteando a la otra mitad".
Cal dir que després de nedar el meu cap tampoc està per filosofar molt però he pensat en la frase.
Realment hi ha la meitat del món disposada a putejar a l'altra meitat??
En conec.
Hi ha gent que li agrada putejar i/o provocar polèmiques...però realment són així?...o sóc la única que vol creure que no es pot ser així?...
bé, jo, al meu món (necessito una clatellada per baixar crec..¬¬)
________________________________________________________________________________
L'altre tema que m'ocupa és l'estat psicològic de "chocolateaddict" (de moment diguem'ho així).
Posar-se la cançó "Caic" de Gerard Quintana com a "descripció" d'aquesta setmana, no indica molt de positivisme.
Crec que és la primavera, els canvis de temps, i de vida.
Tot això fa que "hom" es noti marejat i que no sàpiga ben bé com encarar la seva vida, on anar, amb qui, i què fer. Quan començes a pensar-ho tot de cop "caus". Per tan, amb moderació, com la xocolata.
Ja et vaig dir que per a mi la sort és un factor molt important, però també la teva voluntat, ganes i energies.
Hem d'aprendre a pendren's les coses amb una mica més de filosofia. Amb la calma. Pq sinó..pots caure.
sempre és millor no caure, tot i que sempre ens tindràs per aixecar-te
{Pd: excepte membres de la colla, que literalment els aixeques i es pensen que els va aixecar el Quim, i això ens hauria de fer sospitar...}
{PD2: Que l'Albert estigués al Metro no era problema, li hauries pogut dir "Que te meto tio" com amb el guaperes de l'ascensor ;p } i després ens queixem...
{PD3: "Pujeu?", "No,merci" -tancament de portes- a unisono "merda!"} ...un altre dia ho comentaré...
dimarts 20 de març de 2007
...i el futur...què?
Moltes gràcies chocolateaddict pel teu comentari :p estic contenta que el meu blog novato, sigui la tercera visita (i última?) que facis (he calculat el ranking..jeje). Realment aquest link és prou interessant, i l'adjunto aquí (pq la gent no llegeix els comentaris) http://ifreemarketing.blog.com/1609025/
avui, com un dimarts qualsevol ha estat patètic. Cada cop veig més que aquesta carrera no m'aporta res; he fet una pràctica a consonància amb la ràbia/fustració que portava...això si, escrita de forma "correcta" pq es veu que hi ha un Déu terrenal anomenat Segarra, i que si no l'adores i no li envies el curriculum a ell, per aspirar a ser com ell, no ets ningú. Si es que no somos nadie...
Boh! realment me'n alegro que aquest noi sigui tan crack, però sembla que tots haguem d'aspirar a ser algú prometedor, triunfador i competent. Competent fent feina i de mentalitat. I me'n estic cansant.
Demà hi ha la classe del Risto..que també és per flipar.
Després d'analizar els punts negatius del dia (la uni en general); tb ni han hagut de positius :) estar al matí amb el santa i veure trailers de por, que amb la llum de la habitació encara m'espantaven...som dèbils ves...i m'ha grabat moltes pelis :) jaja ja hem començat bé el dia. L'altre punt positiu ha estat entrar tard a la classe del Pere. La curta conversa apalancats al passadís m'ha agradat, ojalà sempre es respirés aquest ambient..gent molt maca també.
Així doncs, el dia no es preveu que acabi amb moltes sorpreses. Bé, un apunt pels de la colla, el santa vol fer un dinar o supar...o un dinar-berenar-supar (com les calçotades) aquest finde. Ja ens anem comunicant (pq la gent es pensa que jo sóc la centraleta...).
Tornant de la uni hem vist un castell de focs per l'autopista..no sabiem què es celebrava (ja que el nostre nucli comarcal no supera l'alt penedès, com a màxim); i després a la radio he sentit que precisament avui fa 4 anys de la invasió a Irak.
Realment neixer aquí o allà és una gran loteria, com estar malalt o trobar l'amor als 20 anys i per sempre (com entre altres coses). Però realment som concients de la sort que tenim?
No paro de pensar (ara) com es deu sentir una persona al haver d'abandonar la casa a la que viu, la familia, a qui estima...i marxar...o simplement veure com et maten els familiars, amics o estimats...
ostia tio, ha de ser duríssim. Potser només som conscients del que passa quan la putada/sort ens truca a la porta...però crec que si hi pensessim més sovint, tots seriem més humils.
...avui sobra competència i falta humilitat...
bona nit! :)
avui, com un dimarts qualsevol ha estat patètic. Cada cop veig més que aquesta carrera no m'aporta res; he fet una pràctica a consonància amb la ràbia/fustració que portava...això si, escrita de forma "correcta" pq es veu que hi ha un Déu terrenal anomenat Segarra, i que si no l'adores i no li envies el curriculum a ell, per aspirar a ser com ell, no ets ningú. Si es que no somos nadie...
Boh! realment me'n alegro que aquest noi sigui tan crack, però sembla que tots haguem d'aspirar a ser algú prometedor, triunfador i competent. Competent fent feina i de mentalitat. I me'n estic cansant.
Demà hi ha la classe del Risto..que també és per flipar.
Després d'analizar els punts negatius del dia (la uni en general); tb ni han hagut de positius :) estar al matí amb el santa i veure trailers de por, que amb la llum de la habitació encara m'espantaven...som dèbils ves...i m'ha grabat moltes pelis :) jaja ja hem començat bé el dia. L'altre punt positiu ha estat entrar tard a la classe del Pere. La curta conversa apalancats al passadís m'ha agradat, ojalà sempre es respirés aquest ambient..gent molt maca també.
Així doncs, el dia no es preveu que acabi amb moltes sorpreses. Bé, un apunt pels de la colla, el santa vol fer un dinar o supar...o un dinar-berenar-supar (com les calçotades) aquest finde. Ja ens anem comunicant (pq la gent es pensa que jo sóc la centraleta...).
Tornant de la uni hem vist un castell de focs per l'autopista..no sabiem què es celebrava (ja que el nostre nucli comarcal no supera l'alt penedès, com a màxim); i després a la radio he sentit que precisament avui fa 4 anys de la invasió a Irak.
Realment neixer aquí o allà és una gran loteria, com estar malalt o trobar l'amor als 20 anys i per sempre (com entre altres coses). Però realment som concients de la sort que tenim?
No paro de pensar (ara) com es deu sentir una persona al haver d'abandonar la casa a la que viu, la familia, a qui estima...i marxar...o simplement veure com et maten els familiars, amics o estimats...
ostia tio, ha de ser duríssim. Potser només som conscients del que passa quan la putada/sort ens truca a la porta...però crec que si hi pensessim més sovint, tots seriem més humils.
...avui sobra competència i falta humilitat...
bona nit! :)
Avui parlaré d'aquesta gent!
la Vicky, la Maria de sansa, la Tamara i la Sarah, el Dani i la Lu; (no tenim cap foto en la que sortim tots/es...)i en la que sortim els 4, tp sortim molt bé que diguessim...
Bé, cal dir que aquesta gent tan estupenda m'han cuidat tot aquest temps que he estat a la uni. Hem sap greu marxar de la UAB només per ells.
Gent com cal, legal, maca i NORMAL!!(bé, uns menys que altres, està clar), però sobretot llesta i poc superficial; i ser així a la meva classe, per mi és ser un crack.
Com a tot arreu, hi ha hagut moments de tot. Alguns de crisi, alguns de crisi MOLT accentuada, però com sempre, quedaràn els millors (potser pq tinc poca memòria, gairebé nul·la i no la puc malgastar en recordar tonteries).
Realment gent com cal amb la que he passat moments molt bons a la uni, i tenint en compte la pressó a la que estem de 3 a 9, és dir molt. Coses raretes de la Sarah, anecdotes i mails ** del dani, radiopatios amb la maria i la eva (al tren i al cotxe, i on calgui! :p), xerrades amb la viky i amb la tamara (nova incorporació! :) ) i cursos, treballs, dies, històries i gairebé de tot amb la lu...
bua...crec que us trobaré a faltar més del que em pensava jeje
Només dir que merci per tot, que sigueu molt feliços i que tingueu molta sort (us la mereixeu).
un petunàs
dilluns 19 de març de 2007
Avui vaig a dormir sabent que Vilafranca està a 221,8 metres sobre el mar. Aquesta informació es troba a la estació de RENFE de vila..que dius...tans anys passan-hi i m'ho ha de dir el Marc? doncs es veu que si. I es mesura des d'Alicante, que es veu que estàn al nivell zero...vamos que surts de casa i pam, aigua als peus.
També aniré a dormir sabent que a vila tenim paraules que en altres poblacions de catalunya no tenen...o no en totes...la més comuna és "natrus"...i vol dir "nosaltres" jaja. Normalment t'ho fan repetir (que has dixo¿?)..l'altre (descoberta, aquesta sí, avui) és "pijiguai", tan extesa a la nostra colla i les seves converses de Radio Patio...hi ha una altra paraula i és: "pijipi" (font sabadellenca).
bé, aquest blog no pretén esser res més que un espai (un metro cuadrado) per escriure...sense candaus
pd.: chocolateaddict, tenim la clau¿? :p
pd2.: com que cada dia el fotolog em sembla més un "panyuelo" de pijipis/guais (...utilitzant nou vocabulari) he passat de fer-me'l....pq una foto si hi ha mil paraules ? :p
vaig a sopar!
També aniré a dormir sabent que a vila tenim paraules que en altres poblacions de catalunya no tenen...o no en totes...la més comuna és "natrus"...i vol dir "nosaltres" jaja. Normalment t'ho fan repetir (que has dixo¿?)..l'altre (descoberta, aquesta sí, avui) és "pijiguai", tan extesa a la nostra colla i les seves converses de Radio Patio...hi ha una altra paraula i és: "pijipi" (font sabadellenca).
bé, aquest blog no pretén esser res més que un espai (un metro cuadrado) per escriure...sense candaus
pd.: chocolateaddict, tenim la clau¿? :p
pd2.: com que cada dia el fotolog em sembla més un "panyuelo" de pijipis/guais (...utilitzant nou vocabulari) he passat de fer-me'l....pq una foto si hi ha mil paraules ? :p
vaig a sopar!
Bé...primer post al blog..
ja vaig dir que quan no tingués feina (o en el seu cas, ganes de fer-la) doncs en faria un.
Després dels problemes tècnics inicials (no em deixava posar "marededeu" a seques) doncs, hem decidit amb guionet.
per suposat el títol és el meu brindis per excel·lència
bé...publico per vore com queda i per sentir les primeres crítiques.
ja vaig dir que quan no tingués feina (o en el seu cas, ganes de fer-la) doncs en faria un.
Després dels problemes tècnics inicials (no em deixava posar "marededeu" a seques) doncs, hem decidit amb guionet.
per suposat el títol és el meu brindis per excel·lència
bé...publico per vore com queda i per sentir les primeres crítiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
