dimecres, 11 d’abril del 2007

..la nostra llengua...

Cada dia carreguen més les accions contra catalunya o els catalans, ja no se sap ben bé, o simplement no ho sé diferenciar.
Heu tingut el plaer de veure el video al youtube??
Telemadrid indignadíssima pq a Catalunya es parla en català. Carrers, restaurants, bars, les cartes dels bars, les escoles...uooo és que el català és la pura i autèntica plaga!!

Deixant de banda la utilització mediocre i repugnant de la càmera oculta, la música de fons com si fóssim un expediente X o uns fills de puta, les imatges de nens a un pati de la escola (però com si estiguessin enrreixats), i el to "amarillento" que li volen donar és un gran documental.
Cal veure'l.
Si el veus sencer potser t'agafa un atac, però per favor, no ho anyoraveu??
quan feia de la última crítica cap a Catalunya? Crec que el tripartit fa que no parlin tan últimament..
Qui hem coneix sap perfectament que no estic dins de cap opció política independentista al 100% però realment, cada cop me'n venen més ganes.

Ahir a la nit va sortir un jutge català del tribunal constitucional (Alfonso López de Tena) o algo així...(m'ho vaig apuntar en un post-it pq ha fet un llibre). Total, un tio super majo, que apostava per l'autodeterminació si les coses continuaven així (no ho va dir d'aquesta manera però + o -).
La estimada Terribas, li va dir " Però vostè no se sent molt malament allà?" i l'home li va dir, "clar, però un s'acostuma"...amb dos pebrots...

Paciència, impotència, ressignació...però fins a un punt...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

és patètic el que estem vivint en aquest últims dies...tot això no ser com s'acabarà...perquè cada vegada està pitjor.
No obstant, coses com aquestes fan veure que el millor per Catalunya és la indepèndencia! o jo, com a mínim ho veig així.
un petonet

NisuVila ha dit...

No, no és patètic, ni victimista, ni cal paciència, ni resignació...

Espanya ha estat 40 anys en coma profund.... i després de tants anys es va despertar amb un xoc terrible, la transició, que va arreglar moltes coses superficialment, sí, però al fons del cor d'Espanya segueix un pensament retrògrad i absurd.

No els hi hem de donar ales; cal no donar-los veta.... que s'ofeguin en els seus propis vòmits de malicia.